Dins el cau del conill, una conversa amb Cristina Segura.

Imatge

 

Molts cops l’art i la cultura del nostre districte queda sintetitzada en persones. En altres articles hem vist com la cultura es mostra en forma d’arquitectura o d’exposicions, ara veurem com ho fa en una sola persona. Aquesta és Cristian Segura (Barcelona 1978), que amb una ment inquieta, crea continguts culturals des del context del seu veïnat. Això ho veurem tan per les seves novel·les (El cau del Conill, premi Josep Pla 2011, i Ciment Armat) on ens parla de l’alta burgesia d’aquest districte, com en el seu twitter (@Cr_Segura), on fa una àcida crítica de l’Upper i en els seus articles en forma de crònica al diari ARA. Amb ell passejarem per Sarrià explorant les seves inquietuds i els seus llibres.

L’obra:

Les dues novel·les publicades parlen sobre els afers i les vivències de la gran burgesia d’aquest país, radicada a la zona alta de Barcelona. El primer, El cau del conill (2011) se centra en la vida familiar i les relacions personals, fent gran èmfasi en el dia a dia d’una suposada família feliç que a mida que avança la trama es va desintegrant, fent pal·lesos totes les intrigues i tots els jocs de favors d’aquesta classe social que fa  el protagonista per sobreviure i mantenir-se en la seva posició. El segon llibre publicat enguany, Ciment Armat, passa a explorar les misèries d’un especulador fill dels més alts llinatges i sense cap tipus ni mena d’escrúpol, cosa que d’una manera escatològica sens fa palès a les primeres pàgines del llibre. Dos llibres que exploren les misèries d’una classe social que amb el seu poder econòmic ho creu tot possible.

La conversa:

Per parlar de tot això ens trobem amb Cristian Segura davant de l’església de St. Vicenç i entrem a dins per parlar d’art. De seguida les seves petites dependències el delaten, només entrar em demana de fer una foto per penjar-la al twitter, per sort no fa cap tweet durant tota l’entrevista, tot i que en parlem força. Admirant els retaules barrocs, em parla de la necessitat de crear una ruta turística per ensenyar el patrimoni del nostre barri, que de ben segur tindria beneficis econòmics. També de com vitralls religiosos han inspirat la seva obra, concretament els del temple del Tibidabo. Parlant d’art, hom te la impressió que l’anomena’t periodista és clàssic com ell mateix. Entre els seus pintors favorits cita a Caravaggio, Dürer o Hans Holbein; Admira també les esglésies romàniques i gòtiques creient que l’arquitectura és la visualització de l’enginy humà.

Baixar el carrer Major de Sarrià per arribar a la Casa Orlandai resulta ben bé una classe de sociologia fruit de l’observador. Segura, descriu les maneres de fer de la burgesia de Sarrià coneixent perfectament el tema, ben bé de primera mà. Descriu amb precisió les maneres de fer d’aquesta classe que no sap com tenir més poder. Gasta el temps en traficar, especular, anar a missa, formar part de la hipocresia sistèmica i satisfer tot tipus de plaers. Això arriba a punts que esgarrifen. A Ciment Armat podem veure com la depravació arriba fins a extrems insospitats dins de les més altes nissagues. Com diu l’autor, ho posa de manifest per que el lector vegi on pot arribar la imaginació d’una persona que ja te les necessitats bàsiques totalment cobertes, arribant als nivells de la pel·lícula d’Stanley Kubrick Eyes Wide Shut. Tot això ho radica en uns cercles determinats; en ser preguntat respon que això no podria passar en gent sortida d’escoles com l’Orlandai o el Costa i Llobera, ja que el tarannà d’aquestes ho impossibilita. Ara ve, sempre hi ha excepcions i en cap cas hem de pensar que les escoles de l’Opus Dei generin promocions de Constatins Casanoves, ni que del Cosa i Llobera en surtin angelets de la caritat, solament per el sol fet d’haver estudiat allà.

Al arribar a la Casa Orlandai, la conversa ens porta a parlar de la trama dels llibres i dels seus nous projectes. Xerrant amb ell es nota quan la conversa realment li interessa i aquests moments són quan parla o defensa els seus llibres, ho fa bé, te les respostes sempre agudes esperant a dir-les, defensa la trama policial de Ciment Armat i m’explica com el seu final és fruït de l’ humor negre. També em diu com la gran part dels personatges són reals, així com les situacions. També en el plantejament del llibre és veu la seva honestedat, ja que no vol que sigui recordat eternament per aquests llibres,  sinó que vol explicar una història realista, fàcil i ràpida de llegir, afegeix que ell amb això ja n’està content, ja que ser ambiciós és perillós i afegeix que si aspires a la perfecció literària et bloqueges completament i no pots escriure. Això aporta honestedat als seus escrits, restant-li pretensió literària i fent un text acord amb les seves idees. En parlar dels seus nous projectes explica com te especial interès en fer una novel·la de caire més fantasiós, a l’estil de la sèrie de David Lynch Twin Peaks situada, però al Pirineu.

Cristian Segura és un jove escriptor de la zona alta mogut per contrastos. Si d’una banda està estudiant la carrera de filosofia a distancia en una universitat anglesa, escolta Los Ganglios, un grup que destaca pels seus videoclips gamberros i àcids. Un personatge que al no descansar intel·lectualment parlant, ha d’afluixar la seva vàlvula cerebral amb el twitter  fent servir grans dosis de sentit del l’ humor i d’ironia. Sense com ell diu arribar al cinisme. Un gran defensor del nostre districte que ens anima a treure pit i descobrir les petites joies que s’hi amaguen i posar-les en valor.

Article publicat a La torre de Barcelona el juny del 2013, el podeu trobar a: http://www.latorredebarcelona.com/entrevistes/565-dins-el-cau-del-conill

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s