Per què fem turisme visitant esglésies?

Imatge

Cada poble i ciutat de Catalunya té en el seu orgull l’església. Quan hi arribem per visitar-lo, podem veure la historia del lloc en els seus edificis religiosos. Però, per què? Podríem pensar que seria millor visitar un museu o els seus barris residencials i/o industrials. De fet només amb la simple observació d’aquests tindríem més informació sobre la gent que visitant-ne l’església. Però una església no ens diu com viu la gent del poble que visitem. Un bloc d’edificis sí. El lector argumentarà que l’església és més bonica, té unes formes millors etc… Fins hi tot que al seu voltant s’hi teixeix la historia de la vila, poble o ciutat.

Hi ha un motiu més amagat, però alhora més obvi. L’església és un lloc comú en tots nosaltres. Siguem, ateus, no creients o cristians, el paper de la fe catòlica en el nostre país ha deixat una empremta tan profunda, que tots en veiem la seva representació en edificis com un punt central. És un element comú en l’imaginari col·lectiu de tots els catalans. Per tant ens és molt més fàcil d’entendre una església que un quadre abstracte; ja que totes les esglésies es formen a partir d’una creu, tenen un altar, retaules, pintures, vitralls, cada una més o menys vistosa que l’anterior. Els seus símbols són molt fàcils de llegir (almenys en una visió superficial) i la Bíblia, llegida per les generacions educades ens escoles fins fa uns anys, fins hi tot les no religioses, exerceix de manual per comprendre-ho.

La tradició de la pintura i escultura en època medieval era (pel que s’ha conservat) bàsicament religiosa. L’església sempre s’ha considerat amiga de les arts en la mesura que ajuden a impulsar i fer més espectacular el seu missatge. L’art fa d’element propagandístic de la fe catòlica. També és una manera d’exemplificar el poder de Déu. Si la casa del Senyor és bella i il·luminada, no ens portarà la seva fe a la il·luminació i la bellesa?

D’altra banda a Catalunya, l’Edat Medieval sempre ha estat recoberta de glòria. Glòria d’uns temps en que el mediterrani era tenyit amb les barres vermelles del principat i fins a Neopàtria, on anàvem a fer la guerra, encara que allà ara només ens recordin per tal de fer por als nens. Els moments d’esplendor nacionals van lligats al comerç mediterrani, que a partir de la descoberta d’Amèrica perderen importància en favor de les segones. El declivi en l’Edat Moderna ha fet que a diferencia d’altres països europeus, nosaltres encara conserven la producció d’art medieval amb orgull i sigui molt estudiada en les facultats d’història de l’art.  

En aquesta secció ja hem parlat en altres ocasions d’art religiós. Per què ara reprendre aquestes inquietuds? Pot ser que sigui degut a un Nadal massa espiritual, però les he considerat oportunes: passejant pel carrer Mandri, he trobat una petita (gran) galeria antiquari, especialitzada en art medieval, una gran part de la qual, és evident d’art religiós. La Galeria Bernat (Carrer de Cerignola, 14) excel·leix en les seves funcions, tan en la compravenda, com en la restauració i la seva contextualització

Els paràgrafs anteriors ens porten a la pregunta; Som conscients del gran poder religiós de les seves imatges? Han perdut aquestes tot el seu poder i ara només les contemplem des d’una visió purament estètica?

Segurament és així, ja que responent a la pregunta que encapçala l’article, quan visitem esglésies no ho fem des d’una vesant religiosa, sinó per fruir de la seva arquitectura. D’aquesta manera, a la Galeria Bernat trobarem peces que si en el seu origen responien a una funció completament pràctica, eren ídols religiosos, imatges piadoses o simplement pintures de sants, ara esdevenen objectes decoratius o històrics que il·lustren una part de la nostra història.

Sancho Panza exclamà apòcrifament: ¡Con la iglesia hemos topado! No hem topat pas literalment amb l’edifici, hem topat amb les seves imatges. I és que es veritat, 2000 anys de cristianisme han penetrat tan fortament en el nostre cervell, trobem l’art produït sota aquest influx, com una cosa tan normal, que entenem perfectament. Tots els seus símbols i la seva sintaxi ens és tan familiar que tothom la pot entendre. La força del seu art és gairebé inimitable.

Al nostre districte hi ha grans obres religioses, l’església de Sarrià, els vitralls de l’església de Sant Gregori Taumaturg o els de la Mare de Déu de la Pau, el Temple Expiratori del Sagrat Cor (al Tibidabo), el col·legi de les Teresianes, la capella de les Mares Reparadores. Segurament hi hem estat, ja sigui amb amics per ensenyar el barri o fins i tot els més creients han resat allà les seves oracions. Però si ja en tenim tantes esglésies aquí, per què fem turisme a fora?

 

Article publicat a La Torre de Barcelona en el número de gener del 2014 (http://www.latorredebarcelona.com/index.php?option=com_content&view=article&id=690:per-que-fem-turisme-visitant-esglesies&catid=38:noticies-locals)

Advertisements

Un pensament sobre “Per què fem turisme visitant esglésies?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s