De hobbits i catalans.

Imatge

En un cau hi vivia un hobbit, però no era pas un cau brut, era un cau que abastava tot un país. Era el cau de Catalunya. Un tranquil llogaret on la llum que hi regnava, s’havia fos i només les tenebres el governaven, per culpa de la fal·lera d’un quans hobbits agosarats de separar-se d’Èriador.

Segurament César Molinas si hagués pogut reescriure El Hobbit, el passat dissabte 18 de gener a El País, l’hauria començat així. Cec de raons i buscant en la literatura d’aventures fantàstiques ha trobat diferents motius per explicar el procés català. Ho atribueix en gran mesura a la forta presencia entre els catalans d’una concepció gremial del món, en que el treball i l’amor per aquest és una de les nostres grans virtuts. També iguala modus de vivendi dels catalans amb el dels hobbits, una raça imaginaria d’homes petits que habita una tranquil·la comarca en una terra imaginaria.

L’article tracta altres temes, però m’agradaria destacar aquest fet, els catalans com a hobbits, ja que crec que li ha sortit el tret per la culata. D’altre banda, també m’agradaria fixar-me en la literatura que pot explicar el nostre conflicte i que segur és més il·lustrativa que la feta per J. R. R. Tolkien, que només escrivia per ell mateix i sense cap ànim de ser al·legòric.

En aquest món de guerres que és El Senyor dels Anells, un país que viu al marge de tots els seus conflictes, és la Comarca, habitada per la raça ja esmentada. Però que representen en la obra de Tolkien els hobbits? Com fa servir Tolkien aquests sers petits i que només volen viure bé?

Doncs és molt senzill, en ells hi projecta la bondat i tots els valors que per ell són positius. D’aquesta manera viuen tranquil·lament, en un espai natural, sense problemes, es dediquen bàsicament a fer de jardiners, fumar i beure cervesa, a més de menjar. Senten un gran amor per les plantes i els arbres, un amor verdader, que els fa odiar tot allò que no és natural. En un primer moment, tal com han apuntat molts crítics literaris, representen una Anglaterra pre-indústrial que només existeix en el cap de Tolkien i per la qual sent molta nostàlgia. D’altre banda, en la gran epopeia de la Guerra de l’Anell, a través de Frodo, són els redemptors dels mals de la Terra Mitjana. Frodo (ajudat per el seu criat: Sam), quasi per designi diví, ha de portar l’anell màgic a través d’un viatge en el qual sorgiran tots els seus mals i temptacions, per acabar-lo destruint amb gran dolor. De la mateixa manera, al llarg d’aquesta “peregrinació” la pietat dels hobbits els farà vèncer, ja que en cap moment  matarà a Gollum o Smeagol, per més odi que li tinguin, i la final serà ell el que llenci l’anell al foc, un foc, situat a al Mont del Destí, per més inri. Tolkien al ser catòlic, posa com a positius els valors d’aquesta religió i els trasllada als hobbits.

L’altre parella de hobbits protagonistes, Merry i Pippin, en el segon llibre es sacrifiquen per el nostre redemptor, al enganyar als orcs, i fer-se passar per en Frodo, encara que saben que això comportí la mort. Més endavant, alliberats del jou orc, Pippin per purgar la culpa de la seva salvació (recordem que Boromir els salva als dos de morir), es posa al servei del Senescal de Gondor. Cosa que l’acaba convertint en un gran guerrer. Merry també es escuder i acaba ajudant a fer caure a un Nàz-gûl. La bondat que representa Merry, apaga la fosca de la bèstia.

Tots quatre hobbits, es passen tot el viatge lamentant haver sortit de la seva terra, on estaven tan tranquils i podien, menjar fumar i beure cervesa. Però en cap moment lamenten haver deixat de treballar.

Com hem vist, Tolkien aprofita la simbologia cristiana per a donar valors positius a aquests sers i recordar-nos que fins el més petit i feble pot canviar el món. No deia Crist que els últims seran els primers? Doncs entre aquests petits sers, sense cap voluntat de glòria, hi tenim un exemple.

Ara bé, tornant a l’inici del problema, són els hobbits una raça menestral? Tal com ho hem vist i segons l’obra de Tolkien, no. Quin tipus de gremi treballa exclusivament al camp? Es passen el dia bevent cervesa, fumant i menjant. Els hobbits són plenament agrícoles, tot hi que porten camises i vestits, en cap moment veiem com els fan. La seva màxima expressió d’industrial és un molí vell. Quan els herois hobbits tornen a casa seva, la troben sotmesa a un regim industrial que ha cremat els boscos. Que fan els hobbits? Destruir totes les industries i tornar a la seva vida tranquil·la. Ja que en la concepció ideal de Tolkien, no hi ha lloc per la industria, ell volia una Anglaterra rural, i això és el que representen els hobbits, amb grans dosis de catolicisme com hem vist.

Per tan, podem concloure que els hobbits no poden ser un alter-ego dels catalans. Hi si ho fóssim, ja estaria prou bé, són els personatges més positius de tota la obra i els que acaben decidint, gràcies a la redempció de Frodo, els futur de la Terra Mitjana. Per tan seriem els catalans els redemptors i salvadors d’Espanya per tornar a un règim anterior d’harmonia amb la natura que mai s’ha donat?

Hi ha moltes obres literàries que expliquen millor els nostres conflictes actuals, no cal anar a El Senyor dels Anells. Hi ha llibres que purguen el nostre propi esperit i esdevenen universals, els viatges de Gullivert en són un exemple, si ens fixem en les aventures fantàstiques. Potser en aquest cas, Cèsar Molinas, podria haver parlar dels catalans com a habitats de Liliput que es dediquen fer guerres absurdes amb altres iguals. O podria parlar de Kafka, ja més filosòfic, per tal de transmetre el sentiment d’ofec constant que senten els ciutadans de Catalunya. Fins hi tot, aprofitant l’avinentesa del centenari podria parlar d’Espriu i la seva oda a Sefarat, afegint la poesia en el nostre conflicte. Fins hi tot ens podria compara amb una colla de Gatsbys embogits que llencem focs artificials sense motiu aparent, construint un castell efímer amb recursos que s’haurien pogut invertir millor.

Tal com una multitud d’articles subscriuen, el tret llençat als catalans no ha sortit per l’orifici que Molinas voldria. Ara bé, ha deixat constància de la seva falta de coneixement del poble català i la obra de Tolkien. Per últim, Cèsar Molinas, ha fet guanyar una bona part del debat a l’ independentisme, ja que aquest encara basa els seus arguments en la realitat o en el futur, no en mons imaginaris i races d’homes fantàstics. Us imagineu que ara un líder independentista es bases en l’Atlàntida per explicar l’economia que tindrem en un possible futur com a estat independent? O en el regne de Preste Joan per explicar que es pot sobreviure lluny de les fronteres dels teus aliats?

Esperem d’aquesta manera, que l’ unionisme espanyol, presenti arguments que ens sedueixin i convencin, no que ens presentin com a sers fantàstics en mons imaginaris, ja que el nostre problema no és imaginari, és real.

Advertisements

Un pensament sobre “De hobbits i catalans.

  1. Reblogged this on elbroudelaciutadella and commented:
    Joan Vila reflexiona sobre la recent comparació entre Catalans i Hobbits. “La Comarca”, un mirall del nostre “País Petit”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s