El carrer de les Arts.

Imatge

Els carrers de Barcelona, vistos des de la muntanya de Collserola, poden semblar solcs en un camp llaurat, forats submergits enmig dels terrossos que permeten la circulació interna de la nostra metròpolis. Forats buits entre una massa densa d’edificis, que segons el sentit de la circulació són tenyits de blanc o vermell, un efecte col·lateral dels llums dels cotxes. El carrer Enric Granados pot semblar un reguer de globus rojos, tot i que els arbres ho puguin tapar. Què hi ha sota els plataners? Sota els arbres hi ha el món de l’art de Barcelona, un món dinàmic, jove i altiu. Un món que s’ha mudat de carrer i encara està descobrint el seu nou espai.

El passejant que circuli per la ciutat una tarda amb bon temps, s’hi sentirà com enlloc. Situat a  la frontera entre la zona alta i l’eixample, enllaça dos parts de Barcelona i ho fa a través de l’art. Aquest passeig es disputa amb el carrer Consell de Cent ser el centre total de l’art a la ciutat comtal. Les noves generacions exigeixen llocs diferents on exposar, fruir i comprar art. Actualment, quants artistes volen arribar a l’estrellat exposant a la Sala Parés? Potser la Galeria 3 Punts és una opció millor, ja que el públic també s’ha anat desplaçant cap a aquesta artèria.

La fisonomia del carrer li dona avantatge per sobre de Consell de Cent. A diferencia d’aquest, les voreres són amples i només hi ha un carril de circulació, arbres, poc soroll de cotxes i ombra, molt agraïda a l’estiu. Així es crea una atmosfera més privada, alhora que el carrer resta animat per bars i locals d’oci a la última moda.

Els nous artistes, fills en gran part de la postmodernitat, ja tenen com a referent en el món de les galeries aquest carrer, en oposició a la decadència que transpira Consell de Cent, ja que moltes galeries han estat fortament castigades per la crisi. L’art contemporani i fins i tot el més atemporal passa per Enric Granados. Per descriure aquesta nova configuració del món de l’art cal fixar-se en tres galeries; ADN Galeria, Francesc Mestre i 3 Punts Galeria. Si el passejant s’hi dirigeix des de la Diagonal, les trobarà en aquest ordre.

ADN Galeria la trobem al número 49. És un espai allargassat, en forma de llarg passadís blanc separat del carrer per una porta immensa de vidre transparent. A dins hi trobem bons artistes que qüestionen el nostre món; des de Carlos Aires (hi exposa actualment) fins al col·lectiu Democràcia, passant per Adrian Melis. Apostes compromeses  alhora que estèticament belles. Art contemporani que no deixarà indiferent.

Si el passejant segueix baixant, trobarà la Galeria Francesc Mestres, ja no d’art contemporani però  si d’un rigor estètic, que l’ha fet capdavantera en el seu sector, el dibuix i el gravat. Una petita illa en que aquesta disciplina plàstica ens sorprèn en dibuixos i cartells. La qualitat de la galeria contrasta amb la seva grandària, ja que l’espai expositiu és relativament petit, però alhora acollidor. En aquest espai, al desembre passat, s’hi van poder veure els gravats d’Antoni Vila Arrufat. La seva calidesa convida a entrar-hi i perdre’s per aquesta disciplina, que en molts casos aconsegueix resultats insospitats. Un contrapunt a l’art contemporani, que ens fa veure obres d’un passat nostàlgic.

Després de passar l’única plaça romboïdal de la nostra ciutat, la plaça Letamendi, acabem la nostra baixada al número 21 on hi ha situada la Galeria 3 Punts. Aquesta també està separada del carrer per tota una paret transparent de vidre alhora que il·lumina l’espai interior, poguent veure des del carrer gran part de la exposició, ja que l’espai interior és quadrat i capaç de tenir grans obres en el seu interior. Actualment hi exposa Jordi Prat amb una mostra que versa sobre l’espai natural. Les seves pintures acríliques, entintades d’element pop, ens ensenyen un espai natural que se’ns fa estrany i en alguns casos fins hi tot hostil, amb colors que ens xoquen. Aquest estil, ens porta a parlar de la magnifica exposició feta per 3 Punts el novembre passat. La mostra va portar l’obra de l’artista Shepard Farey, actiu membre de l’street art i cartellista de renom als Estats Units.

El món de l’art es configura en una nova generació i aquesta, si pot, com és normal, escull els llocs on vol exposar i mostrar-se. Un passeig bonic i esquitxat de galeries d’art contemporani, amb algun contrapunt com hem vist. Un solc allargassat al centre de Barcelona, un carrer que s’estructura al voltant de galeries d’art. Un punt que hem de tenir en compte en les nostres passejades a modus de flâneurs, en les que podem fer una petita crònica del nostre art i com aquest es desenvolupa en un espai. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s