La torre de Barcelona

Imatge

L’habitual lector se sorprendrà d’aquest títol, homònim de la revista on està publicat, però es que l’ocasió s’ho mereix. Sota la ronda de dalt, camí de fugida de la metròpolis i porta cap als diferents llocs d’estiueig, hi ha una singular casa, la Torre Bellesguard. Ho és per la construcció pròpiament dita, la història i la família que la guarda. Durant diversos segles ha sigut un lloc de tranquil·litat i repòs; les vistes, el bon aire i la seva posició dominant sobre el territori barceloní l’han fet un lloc clau, que fins fa no fa gaire dormia oblidat en la nit dels segles.

L’edifici

Fa diversos anys a un artista català li van robar un gravat en una fira d’art, al ser preguntat per l’incident va contestar que n’estava molt content, ja que si algú s’arriscava a robar per tenir una obra seva, vol dir que aquesta valia la pena. A la Torre de Bellesguard, fa uns anys va passar un fet similar, un japonès va intentar saltar la tanca que la separa del carrer per intentar-hi entrar i admirar l’obra de Gaudí. Els habitants el van convidar a veure ràpidament el jardí i marxar. Segurament l’escarni li va valer la pena, els espais, l’arquitectura i la simbologia de l’edifici són úniques. Hom al entrar a la casa no te una clara concepció de la seva distribució, la façana amb la seva varietat immensa de finestres no ajuda a veure com és l’interior, llavors al anar passant d’un pis a l’altre i pujant o baixant escales veiem que l’espai simplement es transforma i s’engrandeix o s’aprima a conveniència, talment com si darrere nostre la casa anés canviant a voluntat, la sala de música i el terrat (les dues parts visitables a part del jardí) ajuden a aquesta idea. La sala de música és prou gran i en certa manera màgica per, tal com em diu en Pol Gago Guilera, sigui el lloc ideal per jugar o fer grans dinars familiars. Aquesta cambra d’obra viva mostra traces indicatives de com Gaudí manà fer les columnes o les finestres, alterades del seu pla original i literalment esculpides a la paret. Unes escales que no arriben al metre d’amplada ens porten al terrat, on uns merlets gegants tanquen un petit passadís, en el qual situats en un dels vèrtexs podem admirar la cara d’un drac feta amb les finestres i teulades, que es mort amb una llança feta amb la torre de la creu. El terrat segueix jugant amb la nostra concepció de l’espai fent màgica la nostra ascensió, per finalment arribar a la terrassa superior i poder admirar tot Barcelona.

Imatge

La Historia

La mateixa força que atragué aquell turista japonès a entrar furtivament o al desconegut a robar un gravat, segurament fou la que portà a Martí l’humà a instal·lar-s’hi, o que lliga la família Guilera a Bellesguard. Aquesta construcció medieval en un principi fou construïda com un lloc de repòs de l’últim comte de Barcelona. L’edifici que l’allotjà fou una masia fortificada de la qual encara hi ha restes. Des de la mort de l’últim fill del Casal de Barcelona va anar passant de mà en mà fins a principi del segles XX, quan els nous propietaris volgueren readaptar-la als temps moderns, encarregant aquesta restauració a Gaudí. El famós inventor del trencadís, va construir una obra basa en l’eufòria de la renaixença, en que els motius nacionals són presents en tots els racons de al casa. També la forta idea de cristiandat hi és present, a tall d’exemple, la torre que culmina amb la creu fa 33 metres d’alçada, els mateixos anys en que Crist va viure. Tota la casa supura simbologia, el visitant un mica saberut pot divertir-se buscant els diferents significats, tots relatius a la grandesa dels comtes catalans i al cristianisme, que no desvetllarem aquí.

Imatge

La família

L’obertura al públic de la casa de Bellesguard és una idea dels nets de la família, que desprès de veure com una reparació podria haver afectat greument l’edifici, bé d’interés nacional, van decidir mostrar-lo als entusiastes de Gaudí. Trencant l’esquema del senyor Esteve segons el qual els nets gasten la riquesa heretada, han aconseguit adaptar molt bé l’edifici i tenir una repercussió mediàtica prou elevada. L’única llàstima es la manca de transport fins a la casa, que portarà al visitant a fer una bona caminada. L’excursió val la pena, ja que hom veurà en el jardí, en la casa o en la companyia de la família Guilera un espai de reconfort estètic. Un projecte que il·lusiona, és jove i només vol apropar  una joia del barri als seus conciutadans, esperem que a partir d’ara cap turista salti la tanca que separa la casa del carrer i Bellesguard torni a la glòria de dies passats. 

Imatge

 

Publicat a La Torre de Barcelona l’octubre del 2013 (http://www.latorredebarcelona.com/)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s