Una bona conjunció

Imatge

Aquest hivern ha aparegut un llibre, que sintetitza el caire que està agafat La Torre de Barcelona. Pobres fragmentos rotos contra el cielo, és una conjunció de dos creadors, un afincat al nostre districte i un altre a l’Eixample. Jorge León Gustà tot hi passar gran part de la seva infància al carrer Anglí, ara escriu des del carrer Valencia i Eusebi Vila pinta radicat al carrer Ganduxer. El primer ha escrit els versos dels quals parlarem i el segon els ha il·lustrat.

León Gustà ens mostra un tríptic sobre l’home modern. Aquest llibre de poesia ordenat en tres grans capítols, explora la realitat des de la seva pròpia visó i la seva intimitat. En la primera part, explora la vida darrere els carrers, en un segon apartat l’amor i en un tercer la malaltia i la mort. Les confessions íntimes que hi trasllada, ens porten a viatjar pel món que ell sent i escriu. Esdevenim viatgers d’una nau, una nau naturalment homònima de l’autor d’aquest poemari.

La poesia és un estrany país, allunyat de les normes de la naturalesa, que ens condueix per dreceres cap a regions que escapen a la nostra comprensió. Ens commouen en descriure el dia a dia. Ens fan reflexionar i ens mostren tots els colors, els quals sempre llegim i imaginem, però no veiem. Jorge León Gustà, en aquest recull de poesia, editat per El llop ferotge i amb il·lustracions del pintor Eusebi Vila Delclòs, toca aquest país poètic. L’ànima del poeta és aquesta regió  per la qual naveguem

¿Cómo podré pintar los colores de la angustia, / el amarillo agudo de la desepreación, / la música monocorde del desencanto?

Petites joies escrites entre 2006 i 2008, fan d’aquest recull quelcom a tenir molt en compte, ja que fugint d’allò que ha de ser o no, León és ell mateix. Les seves impressions són profundament analitzades, els seus ambients, retrats. Una realitat invisible s’obre davant de nosaltres, com una transparència, així és exactament com actuen, com una transparència posada davant d’un focus. Al llegir aquests fragments transitem en un país regit per unes lleis colpidores que no ens deixen descansar. Una estranya bellesa s’amaga darrere de cada mot, però no correm prou per arribar-la a palpar, és aquest el cosmos que ens mostra Jorge León.

Al llegir diferents poemes penso en el títol: Pobres fragmentos rotos contra el cielo. Aquest títol descriu a la perfecció els poemes que engloba, ja que al llegir-lo només tinc al cap trossets de vidre que se’m claven al peu, un cel que mai arribo a tocar, o algú tirant un objecte contra un bóveda, encara sabent que els trossos li cauran a sobre. Potser és això, els trossets esmicolats de les emocions, records i patiments de l’autor, que en ser transcrits cauen a sobre seu. Com els records que en assalten a les nits d’insomni, on ens preguntem per què en el passat vam pendre una decisió o una altre.

El calor de la tierra arde en tu piel dorada.

La bellesa és terrible, se’ns diu en aquest poema titulat Siesta on l’autor descriu una migdiada. En la total naturalesa i sinceritat de les seves paraules, puc veure perfectament l’escena. Puc respirar l’aire calent del Maresme, on l’autor passa molts estius, concretament els aires d’Argentona. Però filant més prim és pot llegir la intimitat d’un poeta, expressada en un torrent de sensibilitat que vesa per la ploma de l’autor.

El fragments trencats i projectats contra la bovada celestial, crec que són de la caixa toràcica de Jorge, un home gran i alegre de posat sever. Tot ell ha esclatat i en aquest big-bang ha fet  nostre el seu món interior. Un proesa del tot lloable, ja que no tothom és capaç d’obrir la seva caixa de pandora personal i realitzar amb ella una poesia tan colpidora i bella; una ciutat, la llunyania o l’amor. Sempre verdader i mai fingit. Construeix així aquest gran país, que tots portem dins i mai surt, una barreja d’emocions records i pensaments difícils d’ometre i que ens corrouen les entranyes.

Les il·lustracions que acompanyes els textos, ajuden a amplificar les sensacions que llegim.. Un món descrit en dos llenguatges, paraules i dibuixos. Una conjunció com dèiem molt ben trobada i que ens fa navegar per una realitat íntima i ben explicada, colpidora i aspre, alhora que bella.

Publicat a La Torre de Barcelona en el número de març del 2014, a la pàgina 52. (http://issuu.com/latorredebarcelona/docs/ltb-za-mar__2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s