No mataràs

Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. No en facis cap escultura, ni cap imatge de res del que hi ha a dalt del cel, a baix de la terra, o a les aigües de sota la terra. No les adoris ni els donis culte.

(…) No mataràs.

-Perdonin! Podrien respondre una enquesta sobre el Museu abans de marxar? és per millorar la seva visita – va dir el recepcionista, amb una cara que mostrava el seu cansament però alhora somreia com només ho sap fer un comercial.

-Si! És clar, ho farem encantats, ens ha agradat tan.. Sobretot els quadres de Pitxet, quins colors, quines formes, sembla el nou Arcimboldo! –Al sentir elogis cap a Pitxet la ràbia l’invadí, un mal aflorà i es posà un ganivet entre les mans, sota el taulell. Odiava el pintor de Cadaqués, ja que la seva dissort venia del seus quadres, davant d’ells es passava el dia fent de becari mal pagat. Davant d’ells la seva parella l’havia deixat palplantat i havia descobert el seu nou amor en el rostre de la seva estimada.

-Així els hi ha agradat molt Pitxet? – va dir l’empleat amb certa ironia. Just en el moment que el seu cervell va fer clic, res el podria fer enrere- l’exposició és molt bona, tothom en surt molt content, si volen tenim el catàleg i obres facsímils – La seva ràbia i la ira el portaven a imaginar-se com degollaria la parella en el punt cec de les càmeres.

-Ai! Doncs en comprarem dues, ja que l’Escenari i Ariadna ens han agradat tan… – en aquell moment el recepcionista ja sabia quin seria el motiu del seu judici. Ja estudiava com entrar el ganivet dins de les seves víctimes.

-Cariño! A mi no m’ha agradat, i no els vull aquests quadres a casa, sempre fas això mateix, parles pel dos i no em preguntes el meu parer. No pot ser, n’estic farta. Em portes aquí per escriure el teu article al Bonart, em fas caminar durant quilometres per sales i ni em dirigeixes la paraula!

-Estimada, aquí no és lloc està ple de gent…

-Qui! Aquest noi és la gent? –mirà al recepcionista i li tirà el full ja respost- Sempre t’envoltes de gent perquè no discutim, em mostres i fas que t’acompanyi per que semblis un home triomfant, que ho té tot, però no em dones res – la histèria li començà a provocar les primeres llàgrimes.

El recepcionista hàbilment s’escapolí cap a un segon pla. Enfadat va veure com les seves dues víctimes potencials marxaven per la porta. Ja no podria matar aquells aficionat a la pintura de Pitxet, una pintura que portaria mala sort a tothom qui s’hi acostés.  La seva sang bullia i un home es va apropar a recepció. La seva cara mostrava la falta de gust suficient per que li hagués agradat l’exposició de Pitxet.

-Perdoni, podria respondre una enquesta sobre el museu? És per millorar-ne el funcionament

-Sí clar, m’ha encantat. Tenen litografies de les obres? És que la Tempesta m’ha encantat, m’agradaria veure-la cada dia–  no havia pogut matar els dos joves però si que mataria aquell home greixós. Embotit per robes de marca, un polo i bermudes amb avarques, es passejava com si el món fos seu, però no ho era. La Tempesta… Aquell quadre seria la seva condemna. Tal com ho havia pensat, s’equivocaria amb el canvi, el portaria fora el museu, moment en que li clavaria el ganivet i el llançaria al costat d’un rodamón alcoholitzat, aquest seria la seva coartada.

Ho va fer, just en el moment que l’home passava pel punt mort de les càmeres, va sortir li va donar el canvi de les seves litografies i li va clavar la fulla de deu centímetres sota la panxa. El va deixar estes al terra, va netejar el ganivet i el llançà on jeia el rodamón, que entre alcohols dormia la mona. Mantenint la sang freda va entrar al museu, agafà el telèfon i trucà a la policia. Per sort seva i tot hi estar davant d’un quadre de Pitxet, la policia va arribar amb les sirenes, van veure el cadàver i el ganivet, conseqüentment van detenir el rodamón. Ell restava tranquil a la recepció, no havia matat a ningú.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s