Amor, estàs adormida?

Ell va entrar a casa seva esgotat. Amb l’uniforme d’oficial va fer un petó a la seva filla que dormia, abans d’entrar a la seva habitació es va quedar mirant la porta entreoberta de la cangur que tenien, estava llegint Anna Karenina. L’ombra de la seva dona el va atreure i va entrar a l’habitació, un cop dins es va treure l’uniforme. Dins del llit parlava al cos de la seva estimada.

  • Se que estàs adormida- xiuxiuejava al acariciar-li els llavis – el teu cor i la teva cara ho diuen- ella estava arraulida dins les mantes- sento que demà me’n vaig, avui no he estat a casa, just he arribat i m’he ensobrat. M’agrada parlar-te quan dorms, em tranquil·litza. – li acariciava les espatlles cobertes alhora que feia el seu soliloqui- en aquesta casa realment si pot estar tranquil, amb tu, amb la nostra filla i ella cuidant-la – amb el palmell de la mà agafà un dels seus pits i amb l’altre li tocava el ventre, protegit per mantes- saps de des de quan t’estimo? Des del dia en que vaig palpar el temps sota el teu paraigües en un petó, que va durar tota una vida nostra. Davant del tren, l’aigua queia i jo en veia cada una de les gotes, les veia suspès en l’aire i tots els instants de la meva vida es van ordenar. El passat i el futur estaven clars. Tot tenia sentit en aquell moment, tu vas fer que tot en tingués – la seva dona continuava dormint plàcidament, les mans d’ell practicaven l’onanisme, el ritme s’accelerà i va dir el nom de la lectora. La seva dona obrí els ulls i el va pegar a la cara – que fas?
  • Com se t’acut dir el nom d’ella en el nostre niu? Jo al teu costat i tu pensant en ella, no et mereixes estar, ni respirar el meu mateix aire. Ves-te’n, va, segur que ella encara t’espera i podràs fer allò que no vols fer amb mi.- va dir marcant el seu llavi trencat.
  • Però jo t’estimo, t’estimo a tu!
  • Tu no m’estimes, tu no vols estar sol, tu ets massa burgés per admetre que et tires a la nostra cangur. Ets fastigós, espero que demà te’n vagis i no tornis. No vull que tornis.
  • ..
  • FORA!

Ell sortí de l’habitació. Ella va respirar alleujada, ja no el tenia al costat. L’ombra del marit va caure davant del sofà, la seva dona veia el quadre de llum a través del marc de la porta. L’única claror que veia tenia una taca ombrívola que era el seu marit, van passar uns segons i la porta de la cambra de la cangur es va obrir, en va sortir una figura esvelta i lleugerament perfumada. La dona va pensar que ja havia arribat el moment oportú:

  • Pssst! Surt d’aquí sota i continuem! Tanca la porta – un home va aparèixer de sota el llit, només vestit amb un bata. Va tancar la porta i els dos cossos es van unir – treu-me el seu fètid alè de la meva boca, treu-me les seves empremtes dels meus pits, fes-me teva, per que només tu… Només tu… Sí
  • -Amor! – va dir el marit entrant a la seva habitació – he fet fora la cangur, no ens molestarà més, però que fas? Però? Però que és això? Però? Jordi? Però? Amor, però, que però? Però? Però? Però que cony estàs fent?
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s