Carta del Pacífic.

Text trobat en una botella a la deriva al Mar dels Txuktxis el 16 de juliol de 1922.

Illa de Ducie (terra nullis) 31-II-1902

Sóc el Capità Adhoc, de la nau de sa Majestat Aurora, i fa 3 dies que no veig cap ànima. Em trobo a l’Illa de Ducie, a les coordenades 24°41′S, 124°47′ O. Tota la meva tripulació és morta i jo ho seré si ningú em rescata. Si algú llegeix aquestes paraules ha de cremar la carta i jurar esborrar de tot registre la terra situada a les coordenades 3°43’07.5″S, 115°18’26.0″E, on vam fondejar per caçar tortugues i on un tripulant va embogir, ja que aquesta és una illa sense colors. Si Déu es misericordiós ha d’esborrar l’illa, la d’enfonsar perque no pugui ser explorada.

La meva tripulació s’ha matat llançant-se als taurons d’aquest mar que em té presoner. Ho va provocar una joia sense pes ni color que entrà inexplicablement al vaixell. La peça va anar passant de mà en mà i quan deixava la persona, aquesta, es sacrificava al mar, pronunciant, entre crits, els horribles mots: R’lyoa ty cpptbat, etr traprq s’tat trybat, Cthulhu. La sort va fer que quan veia amb terror com la pedra em venia, una ventada la fes a la mar. El vaixell no tenia tripulació, per sort fondejàvem a l’illa que ja he esmentat. He pensat llargament amb les paraules que vaig sentir. Cap home les hauria de pronunciar. Els indis de la polinèsia tenen obscurs conjurs, però no tenen paraules que ennegreixin el cel i glacin el cor.

Els fets ressenyats, ja haurien de convèncer al navegant, que hagi trobat aquesta ampolla amb el seu missatge a dins, que cremi tots els mapes on surt terra a les coordenades donades, que dediqui la seva existència a aturar el mal que habita a l’oceà, per que algú un dia el trobarà i potser tindrà pitjor sort.

Però a l’illa on estic he comprés més coses que ara exposaré. La primera nit del meu naufragi, ja a terra, vaig veure com el sol es ponia i sorgia la claror de les estrelles. Eren tan lluminoses i franques que em van ensenyar com Quiró desentrellava els secrets de la navegació a Jasó. Però també em van explicar, mitjançant paràboles d’antics profetes, que l’illa on havia estat, l’illa on vam fer l’última escala, de la qual ignoro el nom, és l’illa de la Ira, un erm on les normes racionals del món mai no han existit. Un lloc on només hi habiten deus primigenis. És el seu últim refugi i l’únic lloc on poden practicar les seves inquietants arts. Les seves passions són tempestes. Duen a terme orgies on es dissequen tripulacions desaparegudes o festins on els uns es mengen els altres. Cada dia, per a aquests deus primigenis és el dia de la Ira. Un dia en que la cendra cobreix el sol, en que les llàgrimes entelen l’obscura visió i les trompetes s’alcen des de l’horitzó. Un dia que no ha d’existir, ja que fins i tot a les nits les estrelles són menys obscures i permeten els somnis.

Si vostè llegeix aquestes paraules cremi la carta. Ningú el creurà i si cap vaixell arriba a les coordenades que he dit, morirà de la forma més espantosa que pugui imaginar, perquè allà no hi ha cap ser humà. Elimini l’illa de tots els mapes i mori amb aquest secret. Si hi ha alguna cosa contra la que hem de lluitar, és contra la mort que hi habita, contra la negror del sol que amaga els colors.

Si aconsegueixo ser rescatat de l’Illa, contacti amb mi, ja que jo combatré incansablement aquesta mort en vida.

Illa de Ducie on va ser trobat el Capità Adhoc per el Pequod, en una data que Le Trésor de Hadhoc le Rouge no aclareix

Illa de Ducie on va ser trobat el Capità Adhoc per el Pequod en una data incerta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s