Somethin’ Stupid

yves klein blue

Tot és fosc però penso que pot ser un dia diferent. Avui sortiré amb tu. Els teus cabells, el teu cul, són pomes dolces i vermelles. Et vull al llit però he d’esperar. Ens trobarem al Boadas amb la llum taronja de les parets i la fusta envernissada. Vestiràs de negre. Una coneguda de Milà em va dir que és el color dels canalles, però en el teu cas no, els canalles no se’t poden comparar. Dins del bar et veuré i beurem una copa o dues, el vespre que passarem junts serà el primer de molts. Només et deixes veure en aquestes hores, segurament em vols evitar durant el dia, però jo seguiré passant amb tu els vespres. Entre nosaltres no hi haurà dies davant la tele. No hi haurà rutines, hi haurà un viatge en moto, una festa en un àtic del centre. Hi haurà una baralla en un restaurant. Una platja deserta de Menorca. Segurament creus que tot això és una mentida, que només vull anar al llit amb tu, però jo vull passar els vespres amb tu. Sembla una cosa estúpida, però potser quan bevem et diré que t’estimo. Ho diré sense por, com si fos normal, tu diràs que no sóc jo que és el gintònic, però qui sap, potser som els dos. Quan sortim del Boadas, és el moment ideal, quan l’un al costat de l’altre pugem les Rambles cap a la plaça Catalunya, se que faràs l’olor perfecta, tens un perfum que em farà somiar. Tu no té l’hauràs posat per mi, ho hauràs fet per motius que se m’escapen. Però és tot allò que vull. La nit, no és negre, és blava amb tu. Seguim caminant i em parlaràs d’il·lusions teves en altres països. Potser tindré una mica de por quan em diguis això, però és igual per què estúpidament t’estimo. Les estrelles del cel ens acompanyen, jo no les puc veure, però dalt del cel són roges. Arribes a casa teva, allà ens separem. Té dit que t’estimava, que érem fets l’un per l’altre, però només estava fent-me la ximpleta, són gemecs que em surten del cor, potser les cames em tremolen i tu no ho notes, però estúpidament espero veure’t un altre vespre. Un altre vespre ens tornarem a veure, et tornaré a dir que t’estimo i tu guardaràs silenci. Portaràs el mateix perfum i la nit també serà blava. I així seguirà la meva estúpida vida, cada vegada que ens veiem trencaré l’encant de la nostra trobada amb les meves paraules. Abans de sortir de casa ja puc sentir el teu perfum, la teva barba, les teves cames, veig els teus llavis i una piga que tens a la galta. Sempre que t’acaricio, sempre que et faig un petó, et dic estúpidament que t’estimo. Potser aquest vespre no he de sortir de casa, potser m’hi he de quedar i passar el vespre sense tu. Però no ho faré per què tu m’has promès un petó. M’has promès molts vespres i jo sóc tan estúpida que he triat passar cada vespre amb tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s