Vestigis de Curador

Joan Vila i l'obra de Vestigis de Curador cartell

Si Duchamp va convertir en art un bidet, si Manzoni va fer dels excrements una obra exposable, perquè l’habitació d’un artista no pot ser art? La intimitat d’un artista pot explicar la seva obra? Podem saber com s’ha format, quins són els seus referents, com els veu ell? Poden ser els llibres que toca, els films que visiona o el paisatge que veu allò que l’han fet ser un artista? Tot això és el que es pregunta Vestigis de Curador.

A aquesta equació hi afegirem una variable. I si l’artista que es descriu encara no existeix? Es pot fer una exposició per mostrar l’art d’un artista que encara no ha pintat. Si la pàgina en blanc a voltes és la més perfecta creació, ja que allà hi podem projectar tots els nostres somnis. No és l’artista que encara no existeix el més perfecte de tots? Com explica Ramó Nash a l’Art Alfa: Dins meu hi ha una imatge, un laberint circular i en moviment. Quan imagino l’aquarel•la que vaig a pintar, o l’escrit que vaig a crear, es veuen en un dèdal de miralls. Tots els detalls estan lligats, és circular, una paraula porta a l’altre, cap traç és injustificat. Imagino una vall i sóc capaç de veure cada arbre, cada esquirol que treu un aglà de cada alzina, la història d’amor que ha passat sota l’ombra fresca d’un arbre a l’estiu, el cabell de la noia i l’atreviment d’ell. Veig a través d’un vidre opac els seus ferms pits i la seva cara fresca, la pell pigada i els ulls lleugerament orientals. Els seus rínxols bruns, la seva joia.

Quan encara no he agafat el pinzell o la ploma i penso sobre allò que vaig a fer, ho puc veure clarament, però en començar a escriure la imatge es desfà, s’aigualeix i per terror meu desapareix. No hi puc lluitar. El record d’aquella calorosa tarda d’estiu, en què un personatge explica la seva desventura en un preciós soliloqui, queda esvaït. La visió d’ella, tot. Els colors del mar aquell dia d’octubre de suau boira, on no hi havia diferencia entre el cel i l’oceà, són impossibles de reproduir. Les lletres que premo al teclat no fan justícia a allò que vull descriure, no puc reproduir els suggerents detalls que puc apreciar i vull transmetre. La fantàstica història que en ella mateixa amaga totes les paradoxes de la condició humana d’una forma elidida, queda reduïda a una colla de versets més o menys romàntics i pretensiosos. Llavors, només en aquest moment, a la confluència entre l’art i l’economia de la vaguesa, considero que el vers més evocador, l’aquarel·la més subtil i el text definitiu, s’amaguen en el clor del paper. Deixar-lo en blanc és l’única opció.

A Vestigis de Curador podrem veure aquest artista que encara no existeix. Podrem veure, així, com serà. Les obres que contemplarem, les que té a la seva habitació, ens serveixen per entendre la seva visió de l’univers, completades per 3 ready-made realitzats pel curador de la mostra. Què és doncs Vestigis de Curador? Vestigis de Curador és l’art que s’anticipa al seu moment històric, és un fet que passarà. És la conjunció de les obres d’un present que ens traslladen al futur. Una exposició d’art que ens ajuda a entendre el futur d’un artista que serà. L’explicació del relat personal d’un artista que encara no existeix. Una reflexió sobre l’art contemporani. Una reflexió sobre allò que pot o no ser art.

Si Duchamp va convertir en art un bidet, Manzoni va fer dels excrements una obra exposable, perquè l’habitació d’un artista no pot ser art? La intimitat d’un artista que explica la seva obra. Podem saber com s’ha format, quins són els seus referents, com els veu ell. Poden ser els llibres que toca, els films que visiona o el paisatge que veu allò que l’han fet ser un artista? Tot això és el que es pregunta Vestigis de Curador.

En aquesta equació hi afegirem una variable. I si l’artista que es descriu encara no existeix? Es pot fer una exposició per mostrar l’art d’un artista que encara no ha pintat. Si la pàgina en blanc a voltes és la més perfecta creació, ja que allà hi podem projectar tots els nostres somnis. No és l’artista que encara no existeix el més perfecte de tots? Com explica Ramó Nash a l’Art Alfa: Dins meu hi ha una imatge, un laberint circular i en moviment. Quan imagino l’aquarel•la que vaig a pintar, o l’escrit que vaig a crear, es veuen en un dèdal de miralls. Tots els detalls estan lligats, és circular, una paraula porta a l’altre, cap traç és injustificat. Imagino una vall i sóc capaç de veure cada arbre, cada esquirol que treu un aglà de cada alzina, la història d’amor que ha passat sota l’ombra fresca d’un arbre a l’estiu, el cabell de la noia i l’atreviment d’ell. Veig a través d’un vidre opac els seus ferms pits i la seva cara fresca, la pell pigada i els ulls lleugerament orientals. Els seus rínxols bruns, la seva joia.

Quan encara no he agafat el pinzell o la ploma i penso sobre allò que vaig a fer, ho puc veure clarament, però en començar a escriure la imatge es desfà, s’aigualeix i per terror meu desapareix. No hi puc lluitar. El record d’aquella calorosa tarda d’estiu, en què un personatge explica la seva desventura en un preciós soliloqui, queda esvaït. La visió d’ella, tot. Els colors del mar aquell dia d’octubre de suau boira, on no hi havia diferencia entre el cel i l’oceà, són impossibles de reproduir. Les lletres que premo al teclat no fan justícia a allò que vull descriure, no puc reproduir els suggerents detalls que puc apreciar i vull transmetre. La fantàstica història que en ella mateixa amaga totes les paradoxes de la condició humana d’una forma elidida, queda reduïda a una colla de versets més o menys romàntics i pretensiosos. Llavors, només en aquest moment, a la confluència entre l’art i l’economia de la vaguesa, considero que el vers més evocador, l’aquarel·la més subtil i el text definitiu, s’amaguen en el clor del paper. Deixar-lo en blanc és l’única opció.

A Vestigis de Curador podrem veure aquest artista que encara no existeix. Podrem veure, així, com serà. Les obres que contemplarem, les que té a la seva habitació, ens serveixen per entendre la seva visió de l’univers, completades per 3 ready-made realitzats pel curador de la mostra. Què és doncs Vestigis de Curador? Vestigis de Curador és l’art que s’anticipa al seu moment històric, és un fet que passarà. És la conjunció de les obres d’un present que ens traslladen al futur. Una exposició d’art que ens ajuda a entendre el futur d’un artista que serà. L’explicació del relat personal d’un artista que encara no existeix. Una reflexió sobre l’art contemporani. Una reflexió sobre allò que pot o no ser art.

Podeu fer les vostres aportacions a <http://www.verkami.com/projects/11022-vestigis-de-curador

>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s