Propaganda Due

La gran sala secreta de la lògia il·legal Propaganda Due bullia esperant el sacrifici. Els cossos encaputxats de tots els assistents miraven al Gran Sobirà, acompanyat del Gran Inquisidor Comentador. Les seves togues eren el símbol del gran poder ocult que es manifestaria allà mateix. Darrere seu, les portes serien obertes i ells els ambaixadors d’un nou ordre mundial. La massa expectant contenia l’alè. La parella a sacrificar entrava. Nus, tenien tatuada al pit la màgia dels descendents de Lilith. Tothom els mirava, ningú es volia perdre cap gràcil moviment de la noia, o el rostre vigorós d’ell. La llum jugava amb les ombres i els hi donava l’efecte necessari per portar el terror al cor dels no iniciats.

Un cant llarg i inquietant ressonava als alts sostres. Era més antic que els homes. El fum i la llum, els cossos emmascarats impacients. L’expectació del públic cap a la parella. Els pits ferms d’ella i els omòplats torçats d’ell. El Gran Sobirà va alçar la veu per declamar:

– Les ordres del nostre gran Déu ha sigut respectades. La llum brillarà en els nostres cors i recuperarem el poder. Amb aquest sacrifici per fi expirarem els nostres pecats. La segona vinguda de Crist Redemptor no serà necessària i tindrem accés a la llum que va fer Déu el primer dia. Germans, crideu amb mi: Glòria a l’arquitecte!-.

– GLÒRIA al gran arquitecte. GLÒRIA a la llum. GLÒRIA!-.

Els sacerdots a les ordres del gran arquitecte van avançar un pas. La parella ja estesa sobre el marbre tremolava, sabien que moririen. Extasiats, tots els assistents cridaven la seva glòria, com si a cada crit volguessin despertar un vell dorment. De fet, ho estaven fent. El Gran Sobirà va aixecar el ganivet de jade.

– Amb aquest sacrifici ens rendim al Déu que habita a l’altra banda d’aquesta porta. Amb aquest sacrifici l’obrirem. Només el Déu que mai ha vist la llum pot purificar el nostre món-.

En abaixar el ganivet va matar la noia. En repetir el mateix acte va morir el noi i la porta que tenia darrere, es va obrir. Tothom va callar. Havien alliberat un monstre, no un Déu. La immunda criatura va somriure. Si un rostre deformat per la falta de llum ho pot fer. El Gran Sobirà va saber del seu error. La massa va intentar fugir presa del pànic. La platea no era res més que ninots xocant els uns contra els altres. Els cossos es barrejaven. Les extremitats es confonien. N’hi havia de trepitjats a terra. El colós blanc va aixafar al Gran Sobirà amb els seus peus i amb les mans va matar una quinzena d’encaputxats que no havien volgut fugir. Els caos ja s’havia apoderat totalment de la sala quan el primer iniciat va arribar a la porta. El monstre matava els iniciats com formigues. Tothom empenyia les portes. No s’obrien. Tots pensaven en què serien devorats, no hi havia escapatòria. La porta no s’obria. Els encaputxats eren el sacrifici.

tumblr_n2g2iawICo1rovfcgo6_r1_1280

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s