Hi ha dues maneres de fer crítica. L’una consisteix en fer la composició del lloc, com si hom es dirigís a un auditori d’homes d’ofici. Una altre consisteix en dirigir-se a un auditori ideal, composat de diletants de les emocions i de les definicions. Les dues maneres són dolentes.
La bona està en saber dirigir-se alhora als dos públics. En saber interessar els dos públics. En donar raons valedores dins cada un dels jocs de valors d’aquest dos públics. Aquesta és la manera bona: però és també la manera més difícil.
Fàcil resultaria sempre si els artistes fossin complets: els públic, preparat; el crític preparat i complet alhora. Sense això, cal parlar a cada un d’aquests grupus sos llenguatges. I es costós de dominar dos llenguatges. I més costós de parlar-los a l’ensems.
En fi, després de tot, el provar no costa gaire. Proveu.
Eugeni d’Ors. La Veu de Catlaunya, 11-VIII- 1915